Benítez a règim

13
En Rafa Benítez no és precisament l’home idoni per a promocionar productes que tinguin a veure amb la pèrdua de pes, potser podria formar part d’algun d’aquells anuncis del “antes i después” com a clar exemple de persona a qui els anys van eixamplant a més d’envellint. Però a pesar de que podem reconèixer sense gaires miraments que en Rafa està una mica grassonet, no em sembla un motiu suficient com per obligar-lo a perdre pes a causa d’uns absurds canons de bellesa imposats per Florentino Pérez a can Corporación Dermoestética Fútbol Club.

Arriba un moment en que ja no saps que pensar. Tal com va tot a Madrid, on nomes l’equip de basquet aconseguirà que el president blanc no sigui lapidat a la Cibeles, el club blanc no deixa de sorprendre’m deixant de banda la faceta estrictament profesional, per indagar en temes tan personals com el físic del seu nou tècnic. En Benítez no ha aixecat passions en aterrar a la capital espanyola, més aviat tot el contrari. El futbol que practica, amb el qual va guanyar dues lligues a Valencia i una Champions a Liverpool, no resulta suficientment atractiu per tal de que el seguidor merengue s’autoconvenci de que parar al Barça és possible. I ja que fins que no arrenqui la temporada això serà impossible de canviar, el bo d’en Florentino ha tirat pel dret per mirar d’aconseguir que la imatge que projecti el seu nou entrenador sigui d’allò mes trempadora.

Però els precedents a l’hora de jutjar les aptituds d’uns i altres arran del físic no són gaire esperonadores a la casa blanca. Ja en el seu dia, quan el Reial Madrid guanyava Champions temporada si temporada no, en Florentino va decidir engegar a fer punyetes a Vicente del Bosque perque aquest semblava tret d’un comic d’ en Zipi Zape, fent aterrar al Santiago Bernabéu a un tal Carlos Queiroz que com a galà de telenovel•la hagues oferit un major rendiment que com a tècnic de prestigi. En aquell precis moment va tenir lloc el punt d’inflexió que ens ha dut fins avui dia. El Madrid d’en Queiroz i dels galactics es va estavellar, no en va quedar ni rastre d’aquell grup de jugadors temibles, un equip que durant els anys següents ha viscut quasi sempre a l’ombra d’un Barça imparable.
És doncs una bona notícia que res no hagi canviat a Madrid. Han passat els anys i el Barça ha passat per sobre de l’etern rival en el còmput global de títols i sensacions, però a la capital encara no es deixen de romanços, volen tenir un tècnic prim i ben plantat, que faci patxoca a la banda, i que quan miri amb impotència com els títols marxen cap a Barcelona la gent pugui dir allò de “Hem perdut però que prim que està en Rafa”.

Un pensamiento sobre “Benítez a règim”

  1. Confiem que si el Barça es capaç de mantindre el seu domini pugui fer un favor a Rafa Benítez i l’estalviï haver de menjar-se els torrons…

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *