El combat del feble

12
El passat cap de setmana va tenir lloc al MGM Grand Hotel & Casino de Las Vegas, un combat anomenat per qualsevol afeccionat al món de la boxa com “El combat del Segle”. El Nord-americà e imbatut Floyd “Money” Mayweather s’enfrontava al púgil filipí Manny Pacquiao en la fita més important i atractiva d’aquest esport en l’última dècada.

Tots dos contrincants estan considerats des de fa temps com els més complets en la seva categoria, però els desacords econòmics entre ells havien impedit que s’esbatussessin amb anterioritat. Des del mateix moment que es va donar llum verda al combat, varen començar les especulacions envers la quantitat de beneficis que produiria l’esdeveniment, tant a nivell personal pels dos participants, com en l’àmbit publicitari. Les xifres van anar pujant fins que pocs dies abans que tots dos púgils saltessin al ring es varen fer oficials, convertint els sous de Cristiano Ronaldo o Leo Messi en autèntiques propines.

En Mayweather es va embutxacar la quantitat de 180 milions d’euros, mentre que el seu oponent, tot i acabar derrotat als punts en una decisió més que qüestionable, només se’n va endur 120. Dividint aquestes xifres entre 12 assalts, podem adonar-nos que el campió invicte sumava 15 milions d’euros a la seva fortuna amb cada toc de campana, mentre que el seu contrincant en guanyava 10 cada cop que visitava la seva cantonada per tal de refer-se de l’esforç que estava duent a terme. Posats a fer números, podem comprovar que a cada segon de combat que passava, el Nord-americà s’embutxacava la gens menyspreable quantitat de 83.000 €, mentre que el filipí, a qui la seva família va arribar a matar-li el gos quan era petit per tal de no morir de gana, en sumava 55.000.

Mentre tot això succeïa, a 12.000 quilòmetres de distància la situació era completament oposada. El devastador terratrèmol que ha assolat Nepal continuava engrossint el nombre de víctimes mortals com si d’un comptador de la llum es tractes. A hores d’ara ja en son més de 7.000, per prop de 14.000 ferits. 600.000 vivendes s’han vist afectades per l’esgarrifós moviment sísmic, mentre que uns 8 milions de persones s’han vist obligades a abandonar casa seva sense tenir cap lloc on anar. Els càlculs oficials confirmen que un mínim de 2 milions de ciutadans necessitaran refugi, aliments, aigua i medicines durant un mínim de tres mesos.

Els pagesos que vivien en poblats allunyats de les ciutats, han quedat abandonats de la mà de deu a l’espera que un govern desbordat davant la magnitud de la tragèdia, els pugui fer arribar l’ajut necessari abans que sigui massa tard. Davant d’un panorama dantesc com aquest, on encara a dia d’avui apareixen cossos amb vida sota la runa, ens tornem a adonar de la crueltat amb què colpeja la vida al més feble, aquell qui menys recursos té per plantar cara a la desgracia, aquell qui ha de tornar a començar de zero si la sort i l’atzar l’han volgut mantenir amb vida.

Mentre dos paios s’esbatussaven per una milionada en l’anomenat “Combat del segle”, una població sencera mirava de buscar supervivents sota els edificis derruïts, uns supervivents que després de sobreviure miraculosament a un terratrèmol terrorífic, podrien morir de gana, de set o com a conseqüència d’alguna epidèmia. Aquest és el combat que realment hauria d’interessar a l’espectador, el combat desigual de l’ésser humà amb la desgracia, “El combat del feble” on la recompensa no és altre que poder seguir viu dia rere dia.

Un pensamiento sobre “El combat del feble”

  1. Es evident que les xifres que mou l’esport estan arribant a uns limits insospitats, però si ho fan és perqué el propi esport ho genera i en el cas del combat que ens ocupa es tracta de dos esportistes d’enorme talent i capacitat de treball; dic això perqué en altres àmbits de la societat com la política o la televisió nomès que veiem lladres profesionals i sangoneres que s’emporten quantitats molt destacables sense cap mostra de talent, treball i ni tan sols vergonya. Pel que fa a la importancia que es dona a fets com el terratrémol del Nepal, es la mateixa societat qui decideix el ressó de diferents fets, per exemple, fa uns mesos l’atac a la redacció del setmanari francés Charlie Hebdo va tenir una repercussió molt superior a qualsevol de les matances que malauradament es produeixen a l’Africa amb certa freqüència o a desastres com el recent terratrémol, i tot i ser del tot injust, les coses no acaben de canviar. Bón article, no només de futbol viu l’home.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *