El Yin i en Jan

13
La temporada a can Barça ha finalitzat de manera triomfal, immillorable diria jo. Ningú podia imaginar a principis de gener que mesos més tard gaudiríem d’un nou triplet que ens ha deixat a tots extasiats. Ara mateix l’equilibri esportiu que viu el club és magnífic, tot sembla anar sobre rodes després de que en el seu dia el vestidor blaugrana estigues a punt de saltar pels aires. Però un cop acabada la temporada, amb la festassa pels carrers de Barcelona encara ben present, arriba el moment d’escollir la persona adient per governar el club, algú que s’encarregui d’allunyar els colors blau i grana de jutjats i tribunals, algú que netegi les taques que ha produït haver de relacionar l’escut del Barça amb temes judicials.

Uns mesos enrere, totes les enquestes oferien dades que ho deixaven ben clar. Si en Jan Laporta decidia presentar candidatura a la presidència del club era el gran favorit del soci culer. La gestió d’en Bartomeu i les poques alternatives a l’hora de buscar un candidat amb cara i ulls convertien el president del primer triplet en l’escollit per la massa social blaugrana, fent bo allò de “Más vale malo conocido que bueno por conocer”. Però els esdeveniments han obligat a què tot seguidor del Barça es replantegi el seu vot, no fins al punt de canviar-lo potser, però si amb la intenció de pensar més fredament que és el que més li convé al club.

12
En Laporta va fer coses bones i dolentes. Els seus detractors li retreuen molts aspectes de la seva gestió econòmica, a més a més de la imatge de “cigaleru” i vividor que projecte avui en dia a tot arreu on va. Els seus partidaris en canvi no es cansen de recordar que va ser ell qui va portar en Ronaldinho, i que quan el club no sabia per on navegava va prendre la decisió de seure a la banqueta del Camp Nou a un tècnic poc experimentat com en Pep Guardiola, en un acte de valentia que ens va proporcionar posteriorment l’èxtasi futbolístic més espatarrant.

La decisió semblava fàcil abans de que l’equip ens deixes bocabadats amb el seu canvi radical, però un cop aconseguit i paït l’èxit brutal que ha suposat aquesta temporada, deixa de ser senzill apostar per un president polèmic que pot desestabilitzar l’equilibri que es viu al club esportivament parlant. El Yin i el Yang blaugranes semblen estar perfectament dualitzats, un fet que tots desitgem allargar el màxim possible, una condició que podria convidar al soci indecís a deixar de banda la poca confiança en Bartomeu per fer bo allò de “Quan una cosa funciona mes val deixar-la com està”, equilibrant la balança entre els dos homes que des de la presidència del Barça han signat el moment històric d’aconseguir Copa, Lliga i Champions en una mateixa temporada.

Mesos enrere en Jan Laporta era el clar favorit per assumir el repte de redreçar la dinàmica negativa del club i del primer equip de futbol, però havent vist que tot s’ha col·locat a lloc sense necessitat de canviar res, potser la tornada de l’expresident blaugrana desperta cert recel en una part d’afeccionats que havien decidit atorgar-li el vot envaïts pel derrotisme del moment, un pèssim tram de campanya que va acabar desembocant de nou en la millor temporada de la història del club. La gent sembla ser conscient doncs de que en Jan pot fer perillar l’equilibri entre el Ying i el Yang del que gaudim a Can Barça.

Un pensamiento sobre “El Yin i en Jan”

  1. Vistos els resultats crec que va quedar prou clar el pensament de la majoria de socis respecte l’etapa de Joan Laporta, i des del meu punt de vista trobo encertat que Laporta no torni a ser president del Barça.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *