“Pixades”

12
Pixades

En la darrera setmana, en Cristiano Ronaldo i en Leo Messi ens han obsequiat amb dues escenes que difícilment podrem esborrar del nostre subconscient. Totes dues han quedat gravades a les nostres retines, reflectint d’una banda el magnífic moment esportiu que viu l’astre argentí, i evidenciant per l’altre la decadència i la mala educació del portuguès. En menys de quatre dies hem sigut testimonis del millor de l’un i del pitjor de l’altre, de com “el petitó” aconsegueix superar-se dia rere dia quan ja sembla impossible que tregui més conills del seu barret, i de com en Cristiano posa punt final a una temporada madridista per oblidar amb un acte d’incivisme només a l’alçada d’un noi amb un cervell de la mida del nou pentinat d’en Dani Alves.

Dissabte tothom va gaudir de la millor versió d’en Leo Messi. A ningú l’hauria sorprès una nova exhibició de l’argentí, ja n’estem més que acostumats a veure com partit rere partit en Leo fa del pitet un estri gairebé imprescindible. Però el que vàrem veure va ser un jugador emprenyat, un noi que després d’un quart d’hora sotmès a un marcatge individual digne dels anys setanta, va decidir mostrar al món que d’aquesta manera tampoc se’l pot aturar. En Leo es va “pixar” literalment mig Athletic Club, un darrere l’altre va deixar enrere fins a cinc jugadors bascs per posar al seu equip al davant al marcador, en el que molts entesos (Com el mateix Jordi Costa) consideren com al millor gol que ha marcat l’argentí amb la samarreta blaugrana.

Pocs dies més tard a Saint Tropez, algú a qui la temporada no ha permès estar encara lluitant al damunt del terreny de joc, passava a ocupar les planes centrals de certs mitjans de comunicació per temes completament oposats a l’anterior. En Cristiano Ronaldo no ha estat precisament mai un exemple de persona assenyada, “guapo, ric i bon futbolista” (com es va definir en el seu dia) ho és una estona, però no crec que el famós “seny” i la famosa “cordura” formin part de la seva llarga llista d’aptituds. Sent conscient de que la seva sola presencia en qualsevol acte és motiu mes que suficient per què tot paparazzi faci “guàrdia” fins a altes hores de la matinada, el portuguès va dedicar al respectable una bona “pixada” en ple carrer a la sortida d’una coneguda discoteca. Com no podia ser d’altra manera tot el món de l’esport s’ha fet ressò de la notícia, condemnant l’acte del jugador portuguès a excepció com no, de “l’associació de defensors d’en CR7” formada per periodistes amb residència a Madrid i habituals de les tertúlies televisives nocturnes, que s’han limitat a actuar d’advocats defensors amb una gran frase: “Lo de Cristiano era una emergencia”, per acabar afegint: “A veces cuando hay ganas uno no puede aguantarse”.

Probablement si hagués estat a l’inrevés, aquests que eviten el tema de la “pixada” d’en Cr7 estarien demanant el garrote vil pel bo d’en Messi, però desgraciadament per ells, les úniques “pixades” de l’argentí son al damunt del terreny de joc i ara per ara li han atorgat dos títols al Barça, esperem que d’aquí unes hores en puguin ser tres.

Un pensamiento sobre ““Pixades””

  1. Si Messi fa un golàs es que l’han deixat passar; si Cristiano pixa al carrer és una anècdota divertida… doncs res, amb raonaments com aquest suposo que la temporada del Madrid ha sigut millor que la del Barça.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *